D'artista a geni

dissabte, 26 / juliol / 2008

Tots algun cop hem utilitzat el Photoshop, ja sigui per editar una fotografia, fer el disseny de qualsevol cosa...Però la majoria de nosaltres tenim poca traça amb aquesta eina, i desconeixem la majoria de característiques i possibilitats que ens ofereix. Per això sempre resulta impressionant que algun expert del dibuix en Photoshop ens ensenyi una de les seves -permeteu-me classificar-ho així- obres d'art:


A mi, personalment, em sorprenen molt aquestes aptituds artístiques dels dissenyadors en general.

(Via No puedo creer)

Boicot a Telecinco

Com sabreu, la cadena televisiva Telecinco va firmar aquest famós "manifiesto" en defensa de la llengua espanyola i atacant directament a altres llengües com el català, el basc i el gallec, considerant els seus parlants com ciutadans de segona.
Suposo que aquesta gent no esperava que la gent es quedés de braços plegats, i evidentment no ha estat així.
Des de la pàgina habilitada pels membres de la Plataforma per la Llengua podreu enviar un correu de queixa contra Telecinco, al ministre d'Indústria i a les empreses patrocinadores del canal de televisió.

I tornen a batre el rècord del Rubik

dijous, 24 / juliol / 2008

Semblava que l'anterior rècord duraria bastant de temps, ja que va suposar una important baixada del temps. Però Erik Akkersdijk només ha tardat 2 mesos en batre - i de quina manera!- l'anterior rècord. Així doncs, la nova marca mundial de resolució del cub de Rubik 3x3x3 passar a ser de 7,08 segons, 1,7 segons menys que el rècord de Yu Nakajima.



Tal com expliquen a Microsiervos i al final mateix del vídeo, Akkersdijk va tenir "sort" ja que el cub li va quedar col·locat de manera que es va poder estalviar alguns passos finals. En qualsevol, això no és motiu per restar mèrit a la velocitat manual i també a la mental d'aquest holandès.

(Via Microsiervos)

Petita guia de l'iPhone

dilluns, 21 / juliol / 2008

Ara que l'iPhone ha arribat per aquestes contrades, molta gent que no és fanàtica d'Apple ha descobert el telèfon i se senten atrets per la seva pantalla multitàctil i les funcionalitats que inclou. Per tota aquesta gent pot ser una mica difícil d'entendre no com funciona l'aparell -que és molt senzill- sinó tot això que es comenta pels blogs, el tema del jailbreak, bootneuter, baseband, 1.1.4, 2.0, PwnageTool... Amb aquest post -una mica més llarg de l'habitual- pretenc apropar a tothom el com i on adquirir un iPhone 3G, i a la vegada explicar a qualsevol usuari els principals dubtes que se'ns poden plantejar.



Però, què és exactament l'iPhone?
Bé, segurament la majoria de gent es podria saltar aquest apartat, però per si de cas algun despistat encara no ho sap, l'iPhone és un terminal electrònic multimèdia que consisteix en tres objectes: telèfon mòbil, iPod, i navegador d'internet a través de Wifi o bé 3G (o EDGE el model antic). [Viquipèdia].
Al principi se'n feia de dues capacitats, 4 i 8Gb. Però ben aviat va desaparèixer el model de 4 i va aprèixer el de 16 (una decisió molt encertada, amb 4Gb ja no vas enlloc). A més, el nou model 3G es pot trobar en color negre o color blanc.
Així doncs, amb l'iPhone podras escoltar la teva música i comprar-ne a la iTunes Store, mirar vídeos (els teus i els del Youtube), navegar per internet, i un munt més de coses.

D'acord, vull un iPhone: On comprar-lo, i per quant?
Aquesta pregunta no tenia sentit fins fa unes setmanes, quan l'iPhone només es podia comprar a Estats Units, Frtança, el Regne Unit i Alemanya. Molts l'havíem aconseguit, però ha estat ara, al arribar a la majoria de països del vell continent, quan comença la conya de on poder trobar el desitjat telèfon.
La veritat és que Apple va subministrar molts pocs aparells arreu, de fet en algunes botigues tan sols en tenien 8 o 10, una xifra realment baixa comptant que es van vendre 1.000.000 d'iPhone 3G el primer dia de posar-se a la venda.
A la web de Movistar sobre l'iPhone podeu trobar una llista de botigues on en teoria venen l'iPhone. El podeu aconseguir si no s'han esgotat, com li ha passat a la paciència de molta gent.

Les tarifes són un altre tema. Amb l'iPhone EDGE (el primer) no hi havia problema: qui el tenia aquí és que l'havia alliberat, amb la qual cosa cadascú tenia el contracte que li venia de gust. Ara això s'ha acabat. Sabedora de la situació, i després d'aguantar les queixes de AT&T -l'empresa americana que té l'exclusvitat de l'iPhone al país- Apple va decidir que no sortiria cap iPhone de la botiga sense haver signat el contracte. Abans, compraves el telèfon, te l'emportaves a casa i des de l'iTunes l'havies d'activat. Ara s'ha acabat això, se segueix activant des de l'iTunes però el contracte es fa a la botiga.
Per tant, ara per ara qui vulgui un iPhone s'ha de lligar al contracte que ofereix Movistar i que ja vam comentar per aquí. Això o viatjar a Itàlia, on és il·legal vendre només un telèfon lligat a contracte (quan n'aprendrem, aquí?). Allà el podeu comprar per 499 i 569€, depenent de la capacitat (8 o 16 Gb).
Però si teniu paciència i confiança en els rumors, es comenta que aquí vendran un iPhone lliure abans de final d'any...Jo no m'ho crec gaire, però qui sap.

Però anem al que m'interessa: Què és tot això del jailbreak?
Al cap de poques hores d'aparèixer l'iPhone, un munt de gent va començar a investigat com fer-ho per poder-hi instal·lar aplicacions per treure més profit de l'aparell. Finalment ho van aconseguir, i a través d'una aplicació utilíssima com és l'Installer qualsevol usuari pot instal·lar un munt d'aplicacions creades per gent. Per aconseguir tenir l'Installer cal fer un procés que s'anomena jailbreak, és a dir, fer algunes modificacions al software del telèfon per poder-hi instal·lar el que ens vingui de gust.
Cada cop que Apple treia un nou firmware, una "nova versió" del sistema operatiu, calia que tota aquesta gent tornés a descobrir com obrir (metafòricament) el telèfon perquè nosaltres els usuaris poguéssim seguir instal·lant aplicacions.
Ara fa poc, amb l'aparició de l'iPhone 3G ha aparegut el firmware 2.0 després d'haver passat per moltes altres versions (1.0, 1.0.1, 1.0.2, 1.1.1, 1.1.2, 1.1.3, 1.1.4) i l'1.1.5 per l'iPod Touch. Després d'esperar un parell de setmanes, amb el PwnageTool ja tenim disponible el jailbreak pel firmware 2.0
Amb el jailbreak no només es poden instal·lar coses, per exemple també es possible pujar arxius via FTP a l'iPhone com si es tractés d'una web, o d'un servidor.

AppStore: Si no pots amb l'enemic, uneix-te a ell
Crec que la AppStore es mereix un apartat per ella soleta.
Apple veia el potencial que tenia l'Installer, centenars de programadors invertint el seu temps en crear aplicacions per l'iPhone. I com que d'estúpids no en tenen un pèl, van decidir derrotar (a mitges) el món Installer, i quina manera millor de fer-ho que creant el seu propi "Installer": la AppStore.
Des d'allà, els usuaris de l'iPhone i l'iPod Touch podem comprar aplicacions creades per gent i revisades per Apple. El cost de les aplicacions les tria el mateix programador, n'hi ha de gratuites i de pagament, tot i que diria que la majoria tenen algun cost tot i que pot ser simbòlic (0,79€, 1€...).
Tot i això, en el jailbreak que podem fer actualment a la 2.0, de la mà del DevTeam, ens queda instal·lat el Cydia, un nou repositori d'aplicacions que sembla que substitueix l'Installer (fins que aquest no sigui compatible amb el nou firmware, pel que es comenta).

Moltes de les aplicacions que apareixien a l'Installer s'han passat al costat "dels bons" i ara apareixen a la AppStore, algunes gratuites però d'altres de pagament. Tot i així, hi ha aplicacions com el Twitterrific, el Shazam (genial) o l'Evernote que no les podeu deixar passar.

A més, ja comencen a aparèixerles primeres solucions per alguns problemes que sorgeixen al fer el jailbreak de la 2.0, com per exemple la impossibilitat de desactivar l'EDGE.



A partir d'aquí, us recomano que si teniu un iPhone aneu investigant vosaltres mateixos, us descarregeu aplicacions, proveu el Cydia, i si encara no teniu un iPhone, sapigueu que té molt potencial per explotar, tot i que ara amb la AppStore sembla que la visió de l'iPhone com a plataforma de jocs, per exemple, es comença a explotar.

Tota aquesta explicació no és més que un resum, una petita idea de la immensa quantitat de possibilitats que ofereixen aquest dispositiu. Si tot i això us queda algun dubte, algun motiu que us fa pensar que potser no val la pena comprar-lo o qualsevol cosa, no dubteu en preguntar-ho.

Totem Destroyer

dissabte, 19 / juliol / 2008

Totem Destroyer [Flash]


Aquest és un d'aquells jocs que comences a jugar-hi i és difícil parar; de fet, els 25 nivell que té es queden curts ben aviat.
És una barreja de coordinació, estratègia i també una mica de sort, tot plegat per aconseguir eliminar el número de blocs que diu sense que la estatueta daurada toqui el terra. Com sempre, els blocs de diferents colors tenen diferents propietats.

(Via Neatorama)

Sentit comú

divendres, 18 / juliol / 2008

Si la classe política del país no pot aguantar un programa com aquest, és que tenim una democràcia molt justeta.

Antoni Bassas, periodista i presentador de El matí de Catalunya Ràdio.

Dit avui, el dia del seu acomiadament del programa El Matí de Catalunya Ràdio, l'espai més escoltat a Catalunya. El motiu de la seva renúncia a seguir una temporada més (seria la quinzena) sembla evident, tot i que sembla que la gota que va fer vessar el got va ser una entrevista de El Periódico a Joan Ferran.

Només una pregunta: Si no podem tenir ni "crosta" política, política nacionalista, què representa que hem de fer? Abaixar el cap, fer cas a en Zapatero i anar tirant? Això deu ser el que volen alguns d'aquests que volen semblar una cosa i en són una altra. Amb aquesta gent, com diu un altre programa de la casa, on vols anar a parar?

Esquerrans al poder!

Sembla que estem predestinats a governar. El pròxim president dels Estats Units serà forçosament esquerrà: tant Barack Obama com el senyor McCain estan dins del 13% de la població masculina esquerrana.


Però això no deixaria de ser anecdòtic si no fos que, durant els últims 35 anys, 4 presidents electes dels Estats Units eren esquerrans, sense comptar el que sortirà elegit aquest any.
Els presidents Ford, Reagan, George Bushc (pare) i Clinton eren esquerrans, mentre que només en Bush (fill) i l'expresident Carter eren dretans. Clarament desproporcionat, i encara ho és més si es compara amb els presidents esquerrans d'abans de 1974: James Garfield i Harry Truman.

Des de sempre s'ha cregut que els esquerrants són som més intel·ligents i/o creatius que els dretans (ho diu la pròpia Wikipedia!). Els científics creuen que es deu a la necessitat dels esquerrans a adaptar les coses a la nostra manera de fer ja que vivim en un món fet per i per a dretans. A més, altres estudis indiquen que els esquerrans utilitzen a la vegada més parts del cervell, mentre que els dretans es concentren més en la banda esquerra (la que s'ocupa, entre d'altres coses, de la parla).

Així que ja ho sabeu: val més la pena que manem els esquerrans ;)

(Via Neatorama)

Qüestió de veridicitat

dimecres, 16 / juliol / 2008

És habitual que la gent confongui el que llegeixen al diari amb les notícies.
Abbott Liebing (1904-1963) Periodista nordamericà.

Una frase genial llegida al peu de No Puedo Creer, d'on últimament extrec molts posts perquè realment és un blog que val molt la pena.Aquesta frase em recorda aquella tan famosa que diu:
La meitat del que diuen els diaris és mentida i l'altra meitat se la inventen.

Qüestió de patrocinis

dimarts, 15 / juliol / 2008

Una pregunta ràpida:
Quin dels jugadors de la selecció americana de bàsquet pels Jocs Olímpics no té contracte publicitari amb Nike?

Una petita pista: mireu mans i peus...

 
(Via No Puedo Creer - Noticias)

Hoygans de campionat

dilluns, 14 / juliol / 2008

Un hoygan és un neol·logisme creat en motiu d'aquesta gent que comenta a blogs i webs i que utilitzen un vocabulari i una expressió escrita més que deficient, a més d'escriure coses sense interès ni relació amb el post. Van bastant lligats als trolls dels fòrums. Tot i que poden arribar a ser una molèstia, molta gent s'ho agafa amb humor -com ha de ser- i en fan estudis, concursos, recopilacions... Potser amb algun exemple quedarà més clar:

HOYGAN NESESITO LOS DEBERES ME PUEDENALLUDAR, NO SE MUCHO DE HIMFORMATICA PERO TANBIEN KIERO HENTRAR EN EL HORDENADOR DE MI BEZINO KOMO LO AGO TAMBIEN KIERO SU PASWORL DEL HOTMAL?
Però pel que sembla, els Hoygan estant començant a envair també el món real: (Via No Puedo Creer - Que lo hayan inventado)